MILLORA DIRECTA
MILLORA MÈDICA
Ara per ara no hi ha cap classificació oficial referent a les noves tecnologies aplicades a la pràctica esportiva en funció de la millora que ofereixen o proporcionen a l’esportista i, per aquest motiu, he establert una classificació d’aquestes noves tecnologies que permeti catalogar-les d’una manera ràpida i senzilla.
En aquesta classificació es diferencien les noves tecnologies en funció de la millora que pot aportar a l’esportista:
• Millora directa
• Millora mèdica
• Millora indirecta
Aquesta diferenciació en tres tipus de millora s’ha fet en base a la funció que té cadascuna de les noves tecnologies analitzades i ha estat fruit de l’anàlisi acurat de la informació trobada a partir de la cerca bibliogràfica realitzada al respecte (comentada a l’inici d’aquest apartat del treball i mencionada a la bibliografia).
A més a més, en cada entrevista realitzada als professionals vinculats al món de l’esport, se’ls hi ha fet una pregunta relacionada amb aquesta classificació que ha ajudat a comprovar si aquesta podria ser una de les millors formes de classificar les noves tecnologies d’avui en dia.
Dins del concepte millora directa estableixo una classificació d’aquelles noves tecnologies que provoquen una millora en el rendiment de l’esportista sense realitzar cap tràmit d’informació.
En aquest tipus de millora trobaríem la gran majoria d’estris relacionats amb la indumentària que porten els esportistes mentre realitzen la pràctica esportiva, per exemple: samarretes, sabatilles, banyadors…, tots ells de nova generació, ja que aquesta indumentària incideix directament en el rendiment de l’esportista que la duu posada.
Podríem dir que aquest tipus de millora és la més utilitzada pels professionals de l’esport.
Dins del concepte millora mèdica s’inclouen aquelles noves tecnologies que tenen fonamentalment una utilitat de rehabilitació en l’esportista. Aquelles que es fan servir amb la finalitat de tractar una lesió i facilitar la recuperació. Exemples: Raig Ultraviolats, Criosaunes,…
Hem de tenir present que les millores mèdiques poden causar un augment del rendiment de l’esportista que s’està exercitant per recuperar-se, però l’objectiu principal i primordial de les millores mèdiques és la rehabilitació del pacient sense cap risc de recaiguda.
Els suplements vitamínics i/o minerals, proteics… no formen part de la millora mèdica pel simple motiu de no ser una nova tecnologia aplicada a l’esport. Sí que és veritat que aquests s’incorporen al cos amb una finalitat de prevenció o millora envers l’esportista/pacient, però no com a nova tecnologia, sinó com a recurs.
En les millores mèdiques les noves tecnologies han tingut una gran repercussió, tant és així que avui dia la seva utilització és totalment necessària.
Els metges s'enfronten a una nova forma de treball on caldrà adaptar-se a la influència d'aquests i d'altres avenços en telecomunicacions, informàtica i, conseqüentment, incorporar a la pràctica assistencial els nous mitjans diagnòstics i terapèutics que proporcionen el desenvolupament assolint el nivell de coneixements i competència adequats.
Per exemple, la biomecànica és una disciplina científica que té per objecte l'estudi de les estructures de caràcter mecànicque existeixen als éssers vius, fonamentalment les del cos humà. En aquest sentit, la visió de la biomecànica aplicada a l’activitat física i a l’esport, permet dominar eines per desenvolupar processos d’anàlisi que es consoliden en la prevenció i la intervenció mitjançant les màquines de musculació, una labor fonamental i innovadora en el camp d’acció de la fisioteràpia.
Concretament, segons Werlayne Leite, l’objectiu de la biomecànica en les activitats esportives és la caracterització i la millora de les tècniques del moviment a partir de coneixements científics. Actualment aquesta ciència té molta importància i ha realitzat múltiples contribucions a l’esport com l’anàlisi i la millora de les tècniques dels esportistes, la prevenció de lesions i la millora del rendiment esportiu. Pel que fa referència a la investigació, els paràmetres biomecànics per l’anàlisi del moviment són la cinemàtica, la dinamometria, l'electromiografia i l'antropometria.
MILLORA INDIRECTA
Com a millora indirecta he classificat aquelles noves tecnologies en les que coexisteixen un tràmit d’informació envers els resultats obtinguts durant l’esforç físic i una millora del rendiment de l’esportista. És important destacar que aquesta millora es basa en el coneixement.
Els productes tecnològics que es fan servir per analitzar determinades dades de l’esportista mentre practica esport per fer posteriorment una interpretació dels resultats, podríem classificar-los com a millora indirecta. És a dir, utilitzen el coneixement per obtenir una millora en el rendiment.
Les millores indirectes permeten plantejar diferents formes d’entrenar i competir gràcies als resultats obtinguts basats en l’esforç físic d’un esportista. La necessitat d’un individu especialitzat en les millores indirectes és màxima, cal analitzar les dades resultants per determinar la base d’entrenaments o el ritme de competició.
En aquest tipus de millora la gran majoria d’estris que s’utilitzen són aparells electrònics que et marquen o indiquen diferents valors o paràmetres a temps real que has obtingut durant l’entrenament; això implica que has de saber interpretar aquestes dades i, en funció d’aquestes, aplicar les correccions o modificacions necessàries per millorar el rendiment. El Sr. Jaume Torras, actualment entrenador de futbol del club Levante, complementa aquesta informació explicant-me que per a que un esportista millori significativament fent servir qualsevol tipus de millora indirecta, se ha de fer un seguiment i un entrenament específic basat en les seves característiques i necessitats envers els resultats obtinguts. Un ús inadequat d’aquestes millores podria comportar greus lesions i evidentment una baixada del rendiment. Els entrenadors d’elit d’avui en dia dediquen més temps a tasques que poden fer des del seu despatx que a treball al camp dirigint els entrenaments. Creuen en una anàlisi estricta del rival, jugador per jugador, on a part dels moviments, tàctiques i virtuts també són analitzats els problemes extraesportius de cadascun d’ells (dins la normalitat). Creuen que qualsevol element que estigui relacionat amb el coneixement del jugador pot afectar dins del terreny de joc.
Actualment podem classificar tots els objectes físics de moltes maneres sense cap tipus de problema atès que tothom s’ha posat d’acord en establir una classificació general.
Però, què passa quan l’ésser humà dóna llum a productes tecnològics mai vistos? És veritat que per molt diferents que puguin ser, tots s’anomenen “noves tecnologies” i s’engloben dins d’aquest concepte, però… i si ens submergim una miqueta més dins d’aquest concepte?.
Les noves tecnologies estan incrementant dia a dia i, això m’ha portat a establir una classificació d’aquestes segons la seva finalitat i buscar raons de pes que les justifiquin i que contrarestin possibles crítiques.
És important classificar les noves tecnologies en funció del tipus de millora que proporcionen ja que no tots els tipus de millora tenen el mateix impacte en el rendiment esportiu. Per exemple, les noves tecnologies classificades dins del grup de millora directa fan una aportació instantànea a la millora del rendiment esportiu de l’esportista pel simple fet d’utilitzar-les; en canvi, les classificades dins del grup de les que proporcionen millora indirecta, requereixen processos previs com: captura de dades, ordenació de les dades i posterior interpretació per millorar el rendiment esportiu. És a dir, les millores indirectes necessiten un treball previ basat en el coneixement.
Les millores mèdiques apareixen perquè tenen un tractament proper a ambdues classificacions anteriors i per tant, per tal de clarificar i evitar errors conceptuals, s’ha afegit la categoria de millores mèdiques. El dopatge seria una millora mèdica propera a les millores directes i els mesuradors online de nivells biològics serien una millora mèdica de tipus indirecte.
Les millores mèdiques tenen la característica que per al seu correcte ús és necessària la intervenció d’un professional de la salut. Per exemple, un dopatge ha d’estar supervisat per un professional de la salut que dicti les escales de valor i els seus límits adaptats a les característiques de l’esportista.
En el punt 6 d’aquest treball exposo dos pràctiques experimentals realitzades amb la finalitat de demostrar l’aplicabilitat pràctica de dos noves tecnologies classificades com a millores indirectes:
• Pilota intel·ligent Smart Ball Adidas
• Programa informàtic Stats Zone
En resum:
• La millora directa no requereix coneixement.
• La millora mèdica requereix de la intervenció d’almenys un professional de la salut.
• La millora indirecta requereix de procès d’informació.
A la pràctica:
• Seria convenient que cada nova tecnologia que surt al mercat indiqués el tipus de millora que pot aportar seguint aquesta classificació, d’aquesta manera, l’esportista o el professional que l’haguès d’utilitzar (entrenador, preparador físic,…) podrà identificar-la ràpida i fàcilment i donar-li l’ús adequat.
• També d’aquesta forma es posen dificultats a la comercialització de productes (anomenats en aquest treball com a productes de màrqueting) que no aporten cap tipus de millora.
APLICABILITAT PRÀCTICA DE LA CLASSIFICACIÓ
Relació de noves tecnologies emprades en esports d'elit
Classificació de les noves tecnologies
CLASSIFICACIÓ